Asset Publisher

Etapa 10 Tabaza (Carreño) - Piedras Blancas (Castrillon) 11,2 km

Recorrido

Procedente de Tabaza, en coincidencia cola N-632, el trazáu crucia Tresona, en Corvera, pa entrar n’Avilés pela avenida de Xixón, que s’axunta al final cola carretera vieya d’Uviéu y cola cai de Ribero, pela que s’accede al cascu urbanu. Cerca d’ellí ta l’albergue de pelegrinos d’Avilés.

Síguese la cai de La Ferrería escontra’l barriu de Sabugo, al que se llega pela cai de La Estación. Na plaza d’El Carbayo gárrase l’avenida d’Alemaña y xúbese pela cuesta de San Cristoba hasta la rasa del mesmu nome, onde hai qu’avanzar pel esvíu que, a la derecha, lleva a El Cotu Carcéu; unos 250 metros depués del biforcu a La Garita gárrase’l camín que, a la esquierda, baxa a El Campo’l Conde, cerca del conceyu de Castrillón.

Equí empieza la baxada a El Ríu la Plata; per una pista que crucia’l ríu enllaza na xubida cola carretera d’Avilés a Piedrasblancas, que s’ha siguir hasta llegar a esti llugar.

Folklore & Tradiciones

Avilés ufierta una cocina que mez la tradición cola novedá. El pescáu ye l’ingrediente esencial en bona parte de los platos locales y destaca ente ellos la merluza avilesina. A partir d’ehí ye posible mentar los guisos, la fabada, el pote asturianu y los pimientos rellenos de manes de gochu. Les especialidaes en postres céntrense nel bollu de Pascua, el quesu de La Peral y la marañuela d’Avilés. De toes estes esquisiteces ye posible dar bona cuenta nes xornaes gastronómiques qu’acueye la ciudá a lo llargo l’añu como la Muestra del Quesu y del Vinu, en mayu, o la Feria del Embutíu, n’ochobre. Pescáu, carne y productos de la güerta integren la cocina variao del conceyu de Castrillón. Nestes tierres ye posible prebar la caldereta de mariscu y pescáu, amasueles a la marinera, rollu de bonitu o pataques con pulpu, xunto a una inevitable fabada o un pote sabrosu. El postre caseru: arroz con lleche o tarta van rematar la carta.

La presentación de les fiestes n’Avilés tien que pasar ineludiblemente pel Antroxu, por tratase d’ún de los de más tradición de toa Asturies. Ello ye que ta consideráu como fiesta d’Interés Turísticu Rexonal. Del so programa pue destacase’l Descensu Internacional Fluvial de Galiana’l sábadu primeru del Martes d’Antroxu, otru día destacáu con desfile de mazcaritos y carroces incluyíu. Ye importante, tamién, la Selmana Santa avilesina y, por supuestu, la Fiesta del Bollu, declarada d’Interés Turísticu Nacional. Faise’l domingu de Pascua y el llunes cola non menos tradicional y bullindiega Comida na Cai, qu’axunta a mil y milenta persones. Les fiestes patronales de San Agustín na segunda quincena d’agostu, la xira a la presa de Tresona (d’Interés Turísticu Nacional) en mayu o l’arrozada del barriu de Miranda l’últimu vienres de xunetu zarren el repasu a les cites festives más representatives del conceyu.

Castrillón reparte les sos romeríes y cites festives a lo llargo l’añu. Ente elles podemos destacar la Xira a Pulide, en xunu, el Día de Castrillón, en xunetu, el festival del Campu de Castrillón, en mayu, o les fiestes de Piedrasblancas, capital del conceyu, tamién en xunu.

Alojamiento

  • Albergue de Peregrinos de Avilés
  • H*** Marqués de la Moral (Naveces)
  • H** Piedras (Piedras Blancas)
  • C1ªC Las Lunas (Naveces)
  • H**** Villa de Avilés
  • H*** Don Pedro (Avilés)
  • H*** Luzana (Avilés)
  • H*** De La Villa (Avilés)
  • H** San Félix (Avilés)
  • P** Puente Azud (Avilés)
  • P** Serafín (Avilés)
  • P** El Tropical (Avilés)
  • P** Avenida (Piedras Blancas)